Sunport

Vietnam m'enamora

Bon dia a la vila del Pingüí:



Una mica de petra oleum no fa mal a ningu, ja ho deia el sabi Muten, excava i cercaràs.
I aquí ens trobem, excavant les profunditats de la illa de Shikoku en busca del shashimi, que ja sigui vietnamí, xinés o espartà, ens omple de joia.
Riku i Teen (atenció al nom) ens han donat corda per comprobar la capacitat d'absorció del nostre fetge després de 24 birres KIN-MUGI.

L'arangada ja no ens respon, no tenim sang a les venes:



Estem descobrint coses que mai hom podria sapiguer. (tampoc volem indegar)
A mi m'agrada tot el tema oriental:

(ShabuShabu)

Video:



Els efectes del jetlag poden tenir efectes ben diversos: (nonstop)



Amb les consequencies pertinents:




Hem tirat moltes fotos però no es questio de emplenar aixo de porqueria, us en donarem una petita mostra:


Probablement aquest sigui l'últim post que fem aquí a cal'home de caramel.
Tot ha estat esplèndit, extraordinari.
Tenim ganes de fundir, fundirem.
Ens veiem el pròxim cap de setmana on sempre, a la .

Benvinguts a la vila del Pinguí

Bé, Japó ja no es el que era.
Com ja sabeu 2 catalans ferms i formosos hem decidit de llençar-nos a l'aventura i anar a visitar l'Orient llunyá (JAPAN, Tokyo - Kyoto - Kinosaki-onsen i Takamatsu).
Aquí tot és diferent, no és com el nostre estimat Maresme.
Tot i havent superat el Jet Lag (que va costar...) encara no ens em familiaritzat amb l'entorn, ciutats de grans edificis, molts rètols lluminosos,
edificis tradicionals,





noies orientals vestides amb molta classe però a la vegada amb poca tela,


(si t'hi fixes, en podies observar el sashimi)

i sobretot, amb una gran tradició culinaria de la que ben segur la trobarem a faltar en la nostra tornada a Terra Santa.



Entre el caliu de les aigües termals del balneari de Kinosaki Onsen és va culminar el retrobament dels trepadors de pits en zel:



Després de besar-nos, palpar-nos i tocar-nos el fideu d'algues amb unagui vem procedir a integrar-nos al nostre entorn, a fondrens en l'ambient, a entrar en armonia amb el planeta Namek


A 3º i sense res a sota el kimono vam posar a prova la nostra hombria premianenca comprovant que la tempratura de coneglació de l'arengada es inferior a la que hom escrigué a l'enciclopedia Planeta Agustini.
Al despertar-nos al matí però les arengades estaven mirant cap a la meca.


P.d.: hem trobat 5 boles d drac.
P.d.2: trobem a faltar l'ambient marroqui.
P.d.3: Arengada, vease, cogombre,rabo,nabo,zimbrel, gusano de un solo ojo.etc

(Condicions precaries)

L'home volia volar..

Oju ultima historia de l'home volador xdd

Fotos Carnaval 08 Workin Class

Paxi jah ho has dit tot.. i ben dit... només deixar-vos el link a les fotos de carnaval 08 workin class. El tema es un recopilatori de totes les fotos de la camara del Paxi i del Miki, jah que tot era més pesat que el kawika sense porros, o el naxo ( talcual és )...

Enjoy

Clicad la foto.. o aquí

Carnaval Obrer, on tot és possible...

Efectivament, en dos anys la festa de carnaval de l’amistat obrera s’ha convertit en un esdeveniment de presència obligada, i més d’un l’espera amb candeletes quan s’apropa la data. Així dons, la nit del 1 al 2 de febrer ens vem reunir tots per mostrar el nostre ingeni i amb l'esperança de veure a la pimponera disfressada d’infermera.

Per als que no van poder assistir a l’esdeveniment deixaré algunes imatges de les disfresses més destacades:

L’atleta: Ja ho diu l’anunci, impossible is nothing, i l’Ignasi ens va demostrar que estar en forma és un dels requisits indispensables per tenir mojo, no sabem quantes canyes va tirar, però és segur que a la carrera no se li’n va escapar ni una. Natxo jo et vull veure així la pròxima vegada que anem a jugar a fronton, sinó no vinc.

El pres: Aquest home havia estat desaparegut durant un mes, no se’n sabia res, ara ja sabem on era. Com un Julián Muñoz qualsevol, el Roger havia estat engarjolat tot aquest temps i a la fi va poder escapar de la presó per unir-se a la festa, tot un esforç que mereix una recompensa, tot i que sembla que ja se la va cobrar ell mateix.

El mim: Òscar al millor maquillatge per a l’Aitor amb la seva disfressa de mim. No era fàcil reconeixe’l, i tot i que en algunes fotos fa una mica de por, el cert és que la disfressa va tenir tant d’èxit que no us sorprengui trobar-lo un dia a les rambles, pujat a una caixa de fusta i fent veure que està atrapat dins d'una cel·la invisible.

El boy-scout: Encapçalant la llista dels més atractius estic jo, amb una improvisada disfressa de boy-scout... us preguntareu què fa un boy-scout amb una escopeta, i jo aclararé que en realitat la disfressa és de caçador furtiu... tot i que llavors potser us dona per preguntar-vos què fa un caçador furtiu amb un mocador de boy-scout, a lo qual us diré que em deixeu en pau, que jo em disfresso del que em dona la gana, ¿estamos?

El pagès: Una de les disfresses més originals sens dubte. Com tots sabem, en realitat en Roger aspira a poder portar aquesta roba tots el dies de la seva vida, viure enmig de la muntanya i tenir un parell o tres de vaques, mentrestant es conforma amb fer realitat el seu somni només per carnaval. Però no em digueu que no li va com anell al dit.

El... Blues Brother?: Realment no tinc massa clar de què anava disfressat el Miquel, però era una disfressa segur... tot i així es possible que tinguem més dies per, entre tots, esbrinar quina era la seva intenció, ja que ha manifestat la seva voluntat de vestir així la resta de l’any, no crec que cap de nosaltres tingui cap mena d’inconvenient.