sábado, 22 de diciembre de 2007

Lo siento portas no sabia k te iba a molestar tanto, no te keria ofender. tranki k ya no cuelgo nada mas, a ver si le encuentro alguna utilidad al blog en los links de la derecha uuhhuh

viernes, 21 de diciembre de 2007

Sopar de despedida amb bukake inclòs

El meu mes millor amic aqui un yanki anomenat Evan, va fotre el camp l'altre dia a Hawaii.



Era l'unica persona amb la que podia xerrar en castellà aixi que sento un gran vuit al meu cor.
Vam fer un sopar de despedida al meu pis




i les xinetes van cuinar.



El plaer que s'experimenta al tenir dos xines formoses cuinant-te el sopar es indescriptible...
Sobretot quan saps que t'han preparat un bon bukake.



Després del sopar i de que es menjessin el bukake, tothom volia fer un joc cerdil. Com que no en sabiem cap vaig inventar-me'n un en que si perds has de fer el que tothom diu o treure't una peça de roba... Aqui jugar a això mola mes perquè no val dir lo tipic de em trec la sabata dreta...ara l'esquerra...


L'unic dolent es que al final qui guanyava es decidia per el puto pedra paper tisores col·lectiu. Encara no entenc les normes i els xinos ens la van fotre doblada i el yanki va ser l'unic que va acabar en calçotets.

Al final tots dormint com angelets... el meu pis sembla una guarderia de nens adoptats de la xina.

lunes, 17 de diciembre de 2007

jueves, 13 de diciembre de 2007

Parecidos razonables




Todos llevamos un deportista dentro...
















...menos el schrancillo k lleva un fumeta



Y los que no salis no es que no os parezcais a nadie, es que tengo cosas que hacer jaja

martes, 4 de diciembre de 2007

Els meus nous amics grocs

Els meus amics grocs son d'allo mes.



En invitar-los a casa em van desconcertar absolutament.
Fins ara la meva concepció d'amics era radicalment diferent. Si en Pompau Fabra que en peu descansi m'hagues demanat de crear una entrada al diccionari hagués escrit el seguent:
(n masc.)Ramat d'essers que s'agrupen per barallar-se i de vegades t'inviten a cubates quan van borratxos. També et fel·liciten el nadal i et pregunten on vas si t'els trobes pel carrer.

Els meus nous amics tenen noves aptituds.
Quan ens dispossavem a parar la taula. Em van fer treure la manta del kotatsu (taula-estufa) per por de que me l'embrutessin de salsa picant. Seguidament, em van preguntar si tenia Wrap paper (el paper d'alval transparent...us podeu imaginar lo dificil que es entendre això de la boca d'un xino) ;em va semblar una pregunta normal perque estaven cuinant, pero la meva sorpresa va venir quan em vaig adonar per a que el feien servir. .
No contents amb aixo em van recollir tota la taula i em van fregar tots els trastos i plats. Per allo de bordar-ho em van netejar la pica de la cuina i els fogons....
Mentretant jo estava jaient al terra amb la meva llauna de cervesa oriental, pregant-los a la meva manera que no es preocupessin, que ja ho faria dema.....us podeu imaginar quin drama no?
huuuhuuuhu....

Bé, dit això i perque no quedi....
Us trobo a faltar bistecs.

Dsde kartoffenlandia








Weno aki os dejo unas cuantas fotillos de mi estancia x akin.....Algunas son del october fest,otras de la casa algunas de Praha..... En fin publico esto por alusiones, que no se paran de colgar videos donde salgo fundiendo...¬¬

Sargento Portas en Diciembre la revancha!!

lunes, 26 de noviembre de 2007

Tardor nipona










Petits cucs de seda,

m'omple de joia i admiracio el contemplar la bellesa amb que la natura ens obsequia a Takamatsu. Per això he decidit mostrar unes fotos que he fet amb el meu mobil cosmic de nosequants megapinsels i tele panoramica, internet i mil xorrades mes.
Per ara la meva vida aqui es bastant.....tranquila. Al poble del shinchan no pasen gaires coses...miran-t'ho pel costat positiu, tampoc en pasen de dolentes.
Vaig a classe cada dia, 4 hores....estudio unes 4 hores mes a casa els kanjis i faig els deures.... despres, faig coses de maruja aixi com, cuinar, fer la compra, estendre la roba, llogar un dvd...i de vegades em dutxo.
La Yu ve per aqui casi cada dia i es queda a dormir la cual cosa tampoc implica que fem l'amor. Això depen de si m'he dutxat o no.
Els divendres sortim amb els companys de l'escola. Aqui es fan coses aixi com anar al Karaoke, fer sopars, botellons, maquines recreatives,banys publics...
El dissabte i el diumenge, faig el gos pel pis, faig una mica de turisme rural i tinc sopars i percals varis amb familia o amigues de la yu...
De vegades tinc ganes de ferme el harakiri durant aquests sopars on tothom parla en un japunes provincia i es passen minuts rient i comentant tonteries que no entenc pero estic aguantant com un campeon gracies a al sake i el sushi.
Quan vingueu em veureu fet un Takeshi Gitano.

miércoles, 21 de noviembre de 2007

Pariseos varios

Mas vale tarde que nunca... xd



Com ja sabrew, el nacho i jo varem nar Paris un altre cop, pero amb raons una pel diferents a les del primer cop... digem que no vam ni guanyar cap premi cole ni vam a veure la UNESCO...... xd

El tema va estar millor del que nosaltres pensavem des d'un inici, el fet de pasar 7 dies i 7 nits am uns gabachilles a les que "a penes coneixiem" podria portar-nos a algun que altre percance.. pero res mes lluny de la realitat... va ser bastant xixós.

Ens vam comportar com auntentics guiris nant a la puta torre eiffel ( am un viruji de la vida ), veyent Notredam ( jeperut inclós ), del fumeteo pel Sena ( en una ocasio, ja sabeu tots quina es la capacitat de emmagatzematge de la bufeta den naxo.., varem debatir si orinar desde un pont al Sena seria correcte, i despres de raonar-ho, el nacho no va tenir mes remei que fer-ho a la llum de les faroles parisines.. molt romantic xd) y en fi... tot mol macu.. xdd  Un viatjet sense cap mena de percances, tret d'alguna violació o no se que man explicat.... xdd


 

 

 
En fi deixo aquí algunes fotillos per que tingew algun document grafic de la nostra estancia en terres made in Szarkozy ens veyem a la workin.....





miércoles, 7 de noviembre de 2007

jueves, 25 de octubre de 2007

miércoles, 24 de octubre de 2007

Avuí, una mica d'art

Aquí us penjo unes quantes imatges que he trobat d'un dissenyador jugón que es dedica a dibuixar paissatges inventats molt originals. Aquest post va dedicat evidentment al meus amics jamones i especialment a en garrepa que al marge de l'escalada també té un petit artista dintre seu.