Cubridme!!!
Diumenge, 7 de Desembre de 2008

Obro el que seria el post número 100 amb la col·laboració de Duaka Adventures S.A. (tot i que realment no és el post 100, en aquesta pàgina també es conten els borradors que no apareixen aquí)

Tenim una tendència innata a fundir, és una cosa que es té o no es té, no es pot entrenar.

Però de tant en tant se’ns acudeixen bones idees, de tant en tant recordem que tenim amics, i que els hem de cuidar.
Per tant la majoria de les vegades optem per portar-los enganyats a la muntanya i disparar-nos els uns als altres... apuntant al cap.

Així doncs, el passat diumenge 7 vam decidir fer una sessió sorpresa de paintball com a celebració dels 25 anys del company Roger Estapé, una experiència que feia molt temps que buscàvem.

L’arma a les teves mans, la coneixes, ara és la teva millor amiga, la única amiga, veus les bales de pintura al cargador, avances fins a la teva base i penses que potser és l’últim lloc al que podràs anomenar llar, et poses la màscara i llances una mirada de complicitat a aquell company que lluitarà al teu costat, ell mira enlaire, inspira profundament i crida:


- Casandraaaaaaaa!! Si te doy en to’l chocho no te me queje eeeeeh!!

En aquell moment et venen ganes de disparar-lo a ell, però de seguida sona la sirena: comença la guerra.

Trets per tot arreu, bales xiulant per l’aire, impactant a l’arbre, a les fustes de protecció, al mono verd, al mono verd, al mateix mono verd un altre cop... el cabron del mono verd no aixeca la mà, potser és immortal... tant se val, continues disparant a tot el que es mou, tornes a sentir el teu company de trinxera:

- Ya vesss neeeng!! Ara me fumaria un porrrro...
- Yo tengo petas loco!!
- Que tiés petas?!?!? Amo a hacé uno no?!?!?

Finalment alces la mà, l'alces perquè tan tocat, però també per anunciar que tu també en vols un per després, a veure si així callen d’una vegada...

Llavors torna a sonar la sirena, el joc s’ha acabat i comptes els blaus que tens al cos, no importa, el teu equip, el marró, ha guanyat el joc i s’emporta la glòria.

(aquí van una o dues imatges de grup que ens vem fer quan érem allà mateix, de seguida que el Miguel me les passi edito i les poso xD)

Un cop acabada la lluita continuàvem sentint un profund buit dins nostre, però aquesta vegada era clar que el problema era que no havíem dinat, així que vam córrer a fer una de les nostres recurrents barbacoes, barbacoa planejada amb dies d’antelació de la qual el Paper tampoc en sabia res, tot i haver-la planejat a casa seva (comportament, per altra banda, molt propi de nosaltres... no?).

Només quedava una última sorpresa, un cop acabada la esmentada barbacoa de la que només van sobrar les verdures (després ens queixarem que tenim panxolina... eh macos), estàvem preparats per rebre el premi, el diploma, la orla, el document que ens acredita com a fundidors titulats en la universitat de la vida....







Per molts anys Paperucho...

Me llena de orgullo y satisfacción

poder-vos anunciar que el pultriblog del centollos celebra que hem arribat al post numero 99!!!!!
Se que la normalment la gent s'espera a arribar al 100 que fa mes goig pero que cony, tinc un bon video a penjar i no us vull fer esperar. (rodolí)

Un oleee! pel mikifilmaker, que esta fent honor al seu nom.

Desde Takamatsu con Amorrrr

Ja ho deia Dostoievski que al bon segador la palla li fa estorb.
La meva arribada a la Vila ha estat prou grata. Per no perdre el costum vaig decidir organitzar un wateke oriental a Can Llefrer.
Els meus companys de classe chinos em van deleitar amb un eleborat plat gastronomic anomenat Gyouza (vease empanadilla china) en el qual vaig col·laborar en el procés d'ensablatge de l'empanada, evidentment sense haverme rentat les mans, per donar el punt de sal.



Si algú m'hagues dit que en obrir la porta entrarien 5 russes ( 60%--> 3 pepino) , potser m'hauria afeitat el entrecejo amb mes cura pero ja era massa tard i no vaig tenir altre remei que deixarles passar i que s'acomodessin entre els tapiços de tigre siberià que llueixo al saló.



Resulta que les molt goloses es van portar el seu propi aperitiu, una galeta allargada amb la punta rosa i gustosa:


El fet es que la temperatura de la habitacio va pujar i vam haver d'enchufar l'estractor i començar a treure gel i la priva.



Sense que aixo tingues altre repercussio que haver deixat impres en les nostres retines les minifaldes i les mitges de reixa, com un miratge que durà tota la nit.



Van tocar les 12 i al final cada russa al seu capçal :)

Casualidad o mala suerte?

Com tots (o alguns) sabreu, a la Sexta estan emetent un tipus de programa que es basa en posar a conviure una serie de xavals que els seus pares estan fins als putus collons i els foten fora d casa xD a alla aprenen a fer coses tan bàsiques com rentar els plats o fregir un ou.





Bé, resulta que per les casualitats o males sorts del món.....

La gorda de l'esquerra ha entrat darrerament xDD

SI la coneixem.....un dia d'ovella negra (marc + jo + muri) vem decidir nar de caça però...el bestià deuria estar en mal estat xD que vem coneixer a aquestes donzelles.

Casualitat: a l'altre en marc la va coneixer quan va fer fora a una rumana del tren xD

Casualitat 2: la gorda curra al FNAC i el perla la coneix.

Casuliatat 3: la foten a un programa xDDD

Bibliografia: http://www.fotolog.com/2strangeflowers/7901663

www.fotolog.com/laliantedemeri

Billabolinga contraataca

+

Una imatge val més que 1000 paraules.

Ei, pensem-hi tots junts, vinga.

Rave a la Vila del pingüí

Les festes majors també arriben a Shikoku.




El Awa Odori es un festival (ja veieu com la vibren).
Dura uns 3 dies i milers de persones ballen simultaneament durant hores pels carrers de la ciutat de Tokushima al son dels ritmes hipnotics. Alguns van una mica turcas i d'altres s'ho prenen molt en serio pero esta currat...un espectacle digne de veure.

Premia Down Town Partys

Fuet.. Aqui un petit repas de les festes (mundialment conegudes... ) de Premà Down Town.

La veritat es que no hi ha gaire per explicar que no se sapiga ja... El post es una simple escusa per penjar-hi 4 pictures de nosaltres tot ciegos.. aixi que lo dicho.. les penjaria al ftp... pero son mil millons de megas i fa bastant de pal... paseuvos per Can moragues i les pincew tiran de PEN.

Juan & su jugete.. un clasic.


Aqui no se com nava la conversa (i dubto que ni el marlon ni el nacho s'enrecordin).. pero me la podria mes o meñs imaginar.... el marlon dient-li que no sap si tirarli la caña a una cerdilla, el naxo se la miraria amb aquesta cara ( de serenitat y autocontrol absolut ) i li diria kelkom mes o meñs aixi... Pos yo me la cep*** x'D


Fundiments varis.. aviam ki es mes tuntet lala


High time.. en estado puro ^^ si arribas a la jaima... sempre es mes o meñs aixi huhuh!


I sempre acabes trobante a coleguillas... no ? xd

Arriba l'estiu i...

... i arriben els temps durs dies que ens fan pensar si realment val la pena continuar o més val frenar

o simplement disfrutar del moment

Bon estiu a tots, i que no us la fotin doblada, vigileu amb les bolingas.

(petita recopliació de la mini escapada del jugon & jo al pais vasc / san fermines, nava a fondu).

Ves per on

La secció d'avuí va dedicada a fotos curioses.
M'agradaria que donessiu una ullada a les seguents fotos,

De primer, calçots.

Això es el que em van servir en un izakaya (bar japo) sota el nom de "Negi" (cebolleta)...i es que ho copien tot...

Aquesta foto la vaig tirar quan prenen un cafe al bar em vaig adonar que hi havia un fundes al fons del carrer jugant a fer de samurai (kendou) amb un pal de fusta.

Això es una pregunta del examen de listening... ele!

Això va treure de la nevera el amo d'un izakaya quan es va enterar que venia de Barcelona. Mira que el futbol me la pela força pero....Visca el Barça!

Aquesta ampolla de bala, me la va treure de la nevera en Ryu. Li van donar tot el excedent d'un bar d'alterne. Les etiquetes son per dir els clients que han comprat la ampolla... En lloc de donar una ampolla per cada client fan servir la mateixa per tots i la reemplenen... es una mica com al clap...xD.pq dspres diguin que els japos no tenen chispa.

De postres, aquesta fotillo...
No es cap muntatge cafre. Es un encenedor comprat farà uns 10 anys en una tenda de suvenirs de Nova York... si es que van donant idees...i després pasa el que passa xD

Nit premianenca a l'amistat (dimecres)

Tu! Si tu,
No em rallis amb la escalada...












Més escalada....










vale yaaaaaaaaaa



Total, que amb tanta escalada vem decidir desviar la nostra atenció cap a altres mètodes d'esbarjo (evidentment no estic parlant de xurris) i vem crear el juego del verano.



Normativa:
-Tres preguntes
-Respostes possibles: "si" o "no"
-Quan la resposta és afirmativa, aquesta s'ha d'acompanyar amb un moviment de cap que indiqui "no"
-Quan la resposta és negativa, aquesta s'ha d'acompanyar amb un moviment de cap que indiqui "si"

Resultats:










Ens espera un estiu molt divertit.

Evidentment després d'una nit tant eufòrica vem acabar rematant-la a la new place amb una pilota i finalment es va tancar la sessió a can murillo.
Bona nit i fins demà.

PD: El moc del jamones

Memòries desde Hobbiton

Camarades,
Com que fa temps que no escrit. Escric per fer-vos 4 pinzellades de com esta el percal per Takamatsu City.

Bé, Per començar la Yu està coixa perquè va trepitjar un plàtan i va caure sobre un bulldog francès que passava per allà que es va pendre la justícia per la seva pota. Ara per tant estem amb tràmits judicials per veure si la culpa va ser del plàtan o de les sabates de tacons que portava la Yu. Sé que no fa ni puta gràcia però em venia molt de gust escriure-ho.
Perdoneu, es que vinc del bar i estic xispat...


Dels japonesos....vaig acabar una mica fins la polla fa uns mesos...tanta serietat, tantes regles socials, lingüístiques, jeràrquiques, tanta estiramenta, gent cohibida i poca festa...
Per tota la geografia hispànica, cada uns 10km pots trobar un local d'esbarjo amb una mica de vidilla que encara que hi hagin només els 3 fundits del poble i la putilla rumana encocada, et pots fer uns bailoteos. Malgrat Takamatsu a Espanya seria l’equivalent a Santa Espolla de Ter no existeix un sol bar Chevalier ni Frankfurt Granvia 4 on et puguin servir un peloty amb condicions i ja no parlem de discoteques...
A sobre, cervesa japonesa es bona pero com l'aigua, a mi a penes em puja...

Però mentre m’afaitava l’ou dret una nit de turmenta em vaig mirar al mirall i dir a mi mateix: no pot ser tanta negativitat. Has de fer amics grocs, costi el que costi i així a lo millor acabaràs entenent com es que son tan estranys,


i diferents a la resta del planeta, esbrinar si tenen sentiments, en que pensen i si son realment humans i en tal cas si venen del mono o de la eruga de riu.
D’ençà llavors, he fet uns quants amics i amigues nipons i m’omple d’alegria i satisfacció el veure que a tot arreu hi ha gent de puta mare...fins i tot aquí.

I bé, mentiria si us digués que no trobo a faltar coses com, els carajillos de whisky, els xiringuitos, els nostres gratest hits, els flims a can maik, els partits del barça, les fundides, els debats estupids (sobre qui s’està quedant més calvo per exemple), les rises i les bolingues de l’amistat, l’absenta verda de 50 (el proper que vingui que em porti una ampolla joder).

Tot i així, aquí la vida és de puta mare:
Per començar, les churris...tenen les cames primes i ens obsequien amb faldes i pantalonets a l’alçada del chowchin, lo que es molt d’agrair a part de contribuir al calentament global i fer els hiverns més càlids.
Entre la Yu, la penya de l’escola (els xinos i coreans) que molt macos i els japos que he anat coneixent també,...cada dia em passa volant.

I el millor...que tot funciona bé, no hi ha retards, ni dependents o teleoperadors maleducats i amb síndrome de down. Tampoc hi ha timofonicas que et fotin el pal, o hagis de trucar 10 vegades per aconseguir que et donin la baixa.
No trobes garrulos amb la musica a tope ni donant pel cul amb el “tiene un piti nen”.
Es com estar a Hobbiton!! així que entre les vostres entranyables visites i les que queden, em sento molt còmode i ja casi japunès del tot.
Per això, intentaré quedarme un temps més per aqui...un anyet segurament fins que acabi el curs i em tregui algun titol del CEAC. Però el que és segur es que al Setembre ens veiem! Penso estar durant un mes.
Una abraçada i petonets!

Clases de japonès

Ja sou cada cop mes els que esteu venint a visitar el país del sol naixent.
Molts de vosaltres coincidiu en la dificultat per comunicar-vos amb els nipons.
És per això que us deixo en aquest post un parell de lliçons de japonès que considero prou útils per la supervivència :)

una mica friki..

Sunport

Vietnam m'enamora

Bon dia a la vila del Pingüí:



Una mica de petra oleum no fa mal a ningu, ja ho deia el sabi Muten, excava i cercaràs.
I aquí ens trobem, excavant les profunditats de la illa de Shikoku en busca del shashimi, que ja sigui vietnamí, xinés o espartà, ens omple de joia.
Riku i Teen (atenció al nom) ens han donat corda per comprobar la capacitat d'absorció del nostre fetge després de 24 birres KIN-MUGI.

L'arangada ja no ens respon, no tenim sang a les venes:



Estem descobrint coses que mai hom podria sapiguer. (tampoc volem indegar)
A mi m'agrada tot el tema oriental:

(ShabuShabu)

Video:



Els efectes del jetlag poden tenir efectes ben diversos: (nonstop)



Amb les consequencies pertinents:




Hem tirat moltes fotos però no es questio de emplenar aixo de porqueria, us en donarem una petita mostra:


Probablement aquest sigui l'últim post que fem aquí a cal'home de caramel.
Tot ha estat esplèndit, extraordinari.
Tenim ganes de fundir, fundirem.
Ens veiem el pròxim cap de setmana on sempre, a la .